No recordo exactament quan és que vaig començar a escriure. Sé, perquè tinc un diploma que ho acredita, que el meu primer premi literari el vaig guanyar amb nou anys. Però això tant se val, perquè només és un reconeixement extern. Un premi que em van donar a l’escola i que en el seu moment em va fer una terrible il·lusió. Però no és res comparat amb tot el que m’ha donat l’escriptura al llarg dels anys; i no, no parlo ni de premis ni de reconeixements ni d’èxits. Parlo de viure. De sentir-me viva, de sentir que faig alguna cosa que m’agrada.
Aquest blog que inicio avui és, d’alguna manera, la meva forma de deixar constància en el món virtual d’aquesta passió meva que voldria fer professió. El títol és ja tota una declaració d’intencions: és el nom d’un conte que vol donar títol a un llibre.
Deixo oberta, doncs, aquesta finestra. Qui vulgui mirar, només cal que encasti el nas al vidre.
